la noia dels dits de rosa

enigmàtic

2011-01-16T22:59:00.000+01:00

descobrir o endevinar el secret amagat

Tapa't, que fa fred!

2010-12-27T21:51:00.000+01:00

una altra flor

2010-12-14T18:24:00.000+01:00

Pinta un mandala!

2010-12-08T16:47:00.000+01:00

the ring!

2010-11-29T19:37:00.000+01:00

papallona mer

2010-11-22T22:14:00.000+01:00

una història d'amor de fa uns quants anys...

2009-11-03T20:57:00.001+01:00

Neguitosa, arribo a la classe, faig tard. Obro la porta i saludant tímidament sec al meu lloc. No és que tingui un lloc propi, però sempre sec allà. Els meus companys em miren burletes, de nou m’he adormit. De nou, m’he saltat les dues primeres classes, però ara no puc fallar, hi tinc massa interessos. He tingut sort, ell acaba d’arribar també i encara no han començat, tan sols ha tingut temps de treure els seus llibres de la maleta, aquella maleta sempre plena amb un munt de papers. A classe som pocs, ell se’n lamenta sovint i comenta que no fa gaire anys l’aula era plena de gent.

Un dia més comença la classe explicant-nos alguna peripècia que li ha succeït tot venint cap a la universitat. Trobo que potser no és gaire prudent conduint, però no seré jo qui li digui, segur que ja hi ha algú en la seva vida que l’adverteix, no ho sé, de fet no en sé res d’ell, però m’agrada. I és per això que arribo a les seves classes i és per això que hi arribo neguitosa. Em neguiteja saber què ens explicarà, com ho farà i si s’haurà fixat en mi. Entre els pocs que som, almenys haurà fet un cop d’ull. No fa gaire que ha començat el curs, però realment ens té a tots embadalits amb les seves converses, la seva capacitat de relacionar-ho tot amb tot. Li agrada parlar, això ja ho hem notat, i crec que a nosaltres ens agrada com parla. A mi també m’agrada. Me’l miro i de fet no és gaire agraciat físicament, però me’l torno a mirar i reconec que té un punt molt atractiu. Seran les ulleres, que el fan semblar més intel·lectual, serà aquesta manera descuidada de portar la camisa, oberta, mostrant la samarreta que duu a sota. El que no dubto gens és que l’olor que desprèn, dolça, però no pas embafadora, m’atrau fervorosament. Només entrar per la porta ja se sent i em convida a seguir-lo escoltant, perquè el que realment em crida l’atenció és la seva manera de parlar, decidit i convençut, sincer i sense recances, parla de qualsevol cosa i jo me l’escolto. I mentre em fixo en tots aquests seus detalls, que són l’únic que puc conèixer d’ell, m’adono que m’agrada. Un dia ens diu que fa teatre i que és dramaturg i ens aconsella d’anar veure la seva última producció. Hi anem. I la trobem interessant, ens agrada. A la propera classe li diem que hem anat a veure-la , se n’alegra i la comenta amb nosaltres, després continua la classe amb aquell posat irònic i divertit, parla de poesia i la llegeix amb delit d’un dels llibres que duu a la cartera. Les paraules floten en l’aire i l’ambient acollidor que s’ha creat em transporta a imaginar la meva història d’amor amb ell.

temps de paranoia

2009-09-19T13:54:00.006+02:00

Sura un sol de llimona dins d'una tassa de te...
fora, els llamps cauen al mar i trenquen la foscor ennuvolada del cel
dzdzdzdzdzdzdzdzdzdzdz dzdzdz dzdzd dzdzdzdz
elèctric, elèctric, l'ambient és elèctric!
e adesso, tea time, tea time, tea time tea tin tin tin fa la cullereta a la tassa...

música de fons

un racó vora el mar obert
el sol als meus cabells
et busco i ja no hi ets
miro endavant
tot és massa ple
no em vull aturar
veig màgia a tot arreu
el temps va depressa
vaig cap a l'infinit
però em sento sola
no vull fugir plorant
tu vindràs em vindràs a buscar
no vull morir somiant
tu vindràs em vindràs a buscar
el sol als meus ulls
al vent els meus cabells
però no puc seguir
si no ets aquí
vull un amic
ooooh vull un amic
que em faci ser feliç
com ho era abans
el temps va depressa
vaig cap a l'infinit
però em sento sola
no vull fugir plorant
tu vindràs em vindràs a buscar
no vull morir somiant
tu vindràs em vindràs a buscar
sé que vindràs
sé que vindràs
sé que vindràs

(versió que canta Pastora de Wonderful Life de Black)

Els últims raigs de sol del dia encara cedien una mica de llum i contemplaven la vermellor del cel de ponent i el vol de les gavines, mentre prenien alè de nou. Un nou alè de mar.
Allà, asseguts a l'escullera, somniaven un futur diferent, esperaven descobrir la raó dels seus somnis. Aquella brisa suau i la sentor fina del mar els transportva a un món imprecís, un món que encara no coneixien gaire, però que sentien a prop. Tot estava per descobrir i havien acudit al mar per tornar a començar, per partir de zero. Sabien que mai estarien prou segurs de quin era el millor camí, però havien de seguir endavant. Caminar o córrer, però sense pressa. Ara tot serà diferent. Dins dels seus móns de dubtes i incomprensions van albirar la possibilitat d'un nou destí i, amb el crit de la gavina, van emprendre, de nou, el camí cap a casa.

sentint...

2009-05-31T18:25:00.004+02:00

una nova perspectiva...

...

2009-05-14T21:23:00.001+02:00

LUX MUNDI

2009-02-20T13:00:00.002+01:00

EGO
EGO
EGO
EGO SUM
EGO
EGO
EGO

foc

2009-01-25T21:03:00.002+01:00

Encesa per una espurna juganera.

Un festeig intrèpid i directe, potser un pèl agosarat, em llança a l'aventura de dir tot el que penso sense pensar. I la redundància és vàlida si no penso que el fet de pensar massa em porta a pensar que no val el que dic i que m'equivoco de pensaments. Potser no hi penso i realment és un instint primari el que m'empeny.

Deixem l'intel·lecte doncs i aboquem totes les fantasies a l'olla dels desitjos... potser el moviment ondulant i relaxat del cos ens dugui a un nou espai més obert, més càlid i apassionat. El mal de cap s'esvaeix després de respirar profundament i sentir com l'aire omple tots els racons del cos i els purifica.

Completo la recepta amb un grapat de carícies, un polsim de petons i unes branquetes de farigola i romaní. Emplatarem amb un somriure i per postres abraçades...

Vols venir a sopar amb mi?

febre... i febre literària

2009-01-08T19:50:00.002+01:00

deliri al meu cos... deliri de mots... sento la veu del poeta:

I tu, què vols?

Doncs jo sols vull
- ei, si pot ser -:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
- o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc de fort
i un poc de fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
- tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
- i un poc de vot.
i un poc de cant.
I un xic de vers.
i un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
i un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
i un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rés
- i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

i un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig' dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla?dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de vós.

Ei, si pot ser.

Tirallonga de monosíl·labs, Pere Quart

tendra és la nit

2009-01-02T21:29:00.003+01:00

*

"Somriu, si el teu cor es trenca
somriu , si et fa mal quan batega
si el cel està fosc o està trist
ja ho veuràs
si somrius a través del mal
somriu veuràs com demà
el sol vindrà a brillar per tu.

la teva cara amb tanta llum
ens amaga la tristor
malgrat els ulls
siguin plens d'aigua amb sal
més que mai, has de riure més que mai
no et serveix plorar
veuràs la vida amb molta llum
si tu somrius..."

*
versió catalana de la cançó Smile de Charles Chaplin

somiant...

2008-12-14T14:33:00.005+01:00

i el bes de l'Amor despertà l'Ànima del somni trist...

*

contra mundum...

2008-11-23T20:58:00.002+01:00

rara
Que és en molt petit nombre.
Molt poc freqüent.
No gens comú, extraordinari.
Que actua d’una manera anòmala, fora d’allò que hom considera normal i assenyat.
Que fa rabioles, malcriadeses.
No dens.

estranya
Que és d’una altra família, d’un altre país, etc.
Que no té relació amb algú.
Que no és conegut d’algú.
Que no té part en una cosa.
Introduït accidentalment en l’organisme.
Que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració.
Estranger, foraster.
Crisantem

contra mundum

2008-11-15T21:17:00.003+01:00

un pensament fugaç, una imatge amable, un somriure als llavis... l'anhel d'un petó distret. Sense pensar-hi massa el batec del cor s'accelera i la pell, sensible a l'instant, s'eriça. El frec tímid de les mans que temen anar més enllà...
...i del fons de tot de les entranyes s'escapa un buf d'aire que es fa sentir arreu de la sala. Un sospir encantat, un missatge per dir, un entorn favorable i tot llest per triomfar.

Qui vulgui que escolti que jo tinc coses a dir!!!

Obre els teus ulls a les carícies i sent l'escalfor dels meus ulls. No m'ensenyis les urpes, que jo les vull cobrir de flors. No m'escupis paraules, regala'm cançons.

Demà al bosc els camins encara et duran a la clariana, aquella de les tres alzines. Des d'allà se senten les campanes i la seva música m'atrapa...
...ara em sembla que sento les ondulades notes d'una cançó violeta... si véns, ballaré per tu una dansa antiga que converteix l'energia del sol en màgica llum!

*
no és només un somni...

de nassos

2008-09-23T17:53:00.002+02:00

compartint la màgia del teatre...

.

frenètic

2008-09-17T20:29:00.005+02:00

el curs comença molt tranquil i m'avorreixo, necessito frenesia!

després d'un estiu plàcid i relaxat, em cal reviure el ritme del curs i apassionar-me amb tots els meus afers... amb vocació i devoció!

es desperta un nou curs, de moment tímid i senzill... les noves experiències esperen el seu moment i cal estar a l'aguait per viure-les de ple...

i es desperta amb ànsia de nous coneixements, anhels artístics i voluntat d'enriquiment cultural...

s'obren noves portes que de ben segur revelen horitzons diversos, que vull que m'enamorin, que m'exaltin i em sedueixin. Tot és a punt i jo tinc la clau!

****************************

Continua el cicle on tot retorna i tot canvia. Tot sembla nou quan tot està per fer, però una altra perspectiva és el que m'obre els ulls a un altre tipus de comprensió. Entenc i desentenc els mars que navego des del mateix color però des d'una altra llum, més sensata.

I aquesta llum em dóna pau! La tranquil·litat de sentir que la vida es recol·loca, que els horitzons es tornen més clars i la nitidesa de l'ambient fa més amable el passeig.

L'infatigable pas del temps però em treu la pressa, ara. Voldria aturar tants moments de cada dia per fer-los eterns a dintre del meu cor. I procuro no angoixar-me en les fites no acomplertes i segueixo perseguint-les amb el seny de l'anar fent.

Tot està per fer encara i, és ben clar... tot és possible!

un somriure... val més!

2008-07-20T20:16:00.004+02:00

Sentir! Sent! Sento!

Emotiu, emociono, m'emociona!

riure, plorar, riure, riure, riure i plorar i riure i dormir i sentir!

Divertir! Em diverteixo!

Gràcia, pena, alegria, ràbia, límits, Amor!

Batibull!

descoberta, companyia, energia, tots a una, diferents estils...

calor, calor, calidesa, calor, humanitat...

jo, tu, nosaltres... tots...

water, I want water!

ok!

Sí, tu pots!

em dónes, us dono...

amics...

respiro, camino... sóc jo... actitud... sóc pallassa!

Sentiments, emocions, reflexions, un somriure per al món!

t'estimo!

un conte

2008-06-27T13:09:00.003+02:00

Puck ha vingut a buscar-me aquesta tarda per anar a fer un tomb i xerrar una estona. Feia dies que no ens compartíem els secrets... Li he explicat tot!

Els últims mesos he tingut el magí ben distret i en companyia el pes de la vida és més lleuger.

Hem anat pel camí de la font, aquell que s'endinsa cap al bosquet de les tres alzines, de petita hi solia anar a sentir contes i olorar les flors. M'ha agradat tornar-hi, el passeig és agradable i els raigs de sol fan pampallugues entre les fulles dels arbres.

Mentre caminàvem Puck m'ha preguntat:

"Què hi ha de veritable en tot això que et qüestiones?"

M'he aturat un instant, no he sabut què respondre-li, però el meu cap ha començat a funcionar molt ràpid...

Puck m'ha mirat i s'ha posat a riure. Llavors m'ha dit:

"Pensar és creatiu, donar voltes és una tortura".

Té sempre l'habilitat de deixar-me sense paraules. Finalment li he proposat de seure una estona i berenar unes ametlles que hem collit de l'arbre.

i...

2008-05-15T17:07:00.003+02:00

Quin tràfec aquests dies!

Tot es precipita i em cau al damunt el pes de la moral violentada!

Algú em va dir: "No ho faig perquè la meva moral no m'ho permet!"

Si posés en una balança les inquietuds del meu esperit i les "obligacions" que tinc no sé pas cap on es decantaria. Per una banda, tinc ganes de volar, sóc lliure i intuïtiva! Sóc lliure i intuïtiva!... (forma part de la meva teràpia repetir-me aquesta frase mentre respiro relaxadament i agareixo que la meva vida és dolça, encara que no m'ho cregui).

Però de debò sóc lliure?

El sistema em xucla i m'ofega, però és un cercleviciós del qual no puc sortir.

El meu esperit té un altre ritme, unes perspectives que tenen en compte la unitat de l'ésser, cos i ànima, on tot s'interelaciona i es depèn.
I viure coherentment i en pau amb mi mateixa i ser capaç de descobrir les petites coses. Coses que en realitat són molt grans, com el cantar dels ocells i el silenci del vent i la puresa de la pluja i l'olor de terra mullada i l'escalfor del sol i la llum de la lluna.

Però el tedi ens domina!

I camines i camines i no arribes enlloc i fas i desfas... i produeixes i aproves, pagues, prems, consumeixes, suspens, gastes, condueixes, marques, encens, corres, obeeixes, t'aixeques, manes, mires, compres, concretes, signes, tanques, claves, calles, despenges, cliques, parles, comences, piques, entres, acabes, surts, domines, seus, comproves, tecleges, enguleixes.........

PERÒ NO CRIDES!

Badalla, allibera't i fes-te sentir!

Ets lliure i intuïtiva, ets lliure i intuïtiva, ets lliure i intuïtiva!!!!...

Gràcies!

Amazona de sa lluna

2008-04-05T14:58:00.003+02:00

I quan va sortir el sol...

aquell sol solet primaveral, que ens fa veure les coses d'una altra manera, sense tensió, estimula els contrets a passejar-se pels carrers i ballar per les places i mirar el món amb els ulls delerosos d'amor.

I així cerquem la companyia i ens enamorem d'acordionistes que també toquen la gralla...
i així ens mena a seguir el ritme taló punta d'una dansa tradicional, que en rotllana dibuixa contorns simpàtics entre les parets il·luminades d'antigues cases senyorials de la ciutat.

I així olorem la dolçor d'una flor, que no fa estiu i amb les xancles tenim fred als peus, i la sentor del mar ja ens arriba i anhelem l'aigua que ens esquitxa el cos nu en aquella caleta de l'Empordà, on sembla que el temps s'atura i no pots fer més que relaxar-te en el seu paisatge.

I així ens convida a passar l'estona xerrant amb el company que hem descobert i escrivim al company que ha marxat lluny, a descobrir altres paisatges, i li expliquem com, de nou, aquí els arbres floreixen, com sempre, i enyorem el seu contacte després d'aquella abraçada fugissera d'un comiat sense remei i un t'estimo a cau d'orella.

I així vivim les nits que ja no són tan fredes i així sentim l'esperit, que alenat pels condiments d'una amanida variada s'encoratja amb noves olors de noves persones, que hem trobat pel camí que passa pel bell mig del bosc, allà on hi ha una caseta sota les tres alzines.

I així la lluna, en el seu estat d'esperança ens revela els designis d'un espai immens per pintar de carícies i petons i així, compartir tots aquests moments inspirats, amb un acròbata del temps i de la vida que fa malabars amb les paraules d'una llengua coneguda.

L'espectacle és a punt de començar... cavalca l'amazona de sa lluna aquesta terra coneguda i misteriosa alhora, que esclata de passió.

Bona primavera!

Somnis

2008-03-23T23:56:00.006+01:00

"La realidad nunca pregunta qué hacer con los sueños."

Y nosotros soñamos y soñamos y soñamos... Aunque sepamos que sólo son sueños y que la realidad va por otro camino, nos sumergimos en lo mas profundo de nuestro ser y descubrimos ilusiones que, en el fondo, son las que nos hacen vivir.
A veces, incluso, cavamos tan hondo que luego nos cuesta volver a salir y nos metemos el gran piño, pero repetimos y así de ostia en ostia vamos aprendiendo. Aprendemos a entender, aprendemos a soñar, aprendemos a VIVIR.
La realidad nos envuelve con su dureza mientras nosotros anhelamos ternura. Esto nos duele por dentro: lloramos, gritamos y damos pataletas; pero nos resignamos. Aceptamos que la vida es así e intentamos, de vez en cuando, subir a la parra para soñar un ratito.

28-03-2001

Vaig escriure aquest text fa 7 anys. I no sé perquè el vaig escriure en castellà, però sempre m'ha agradat molt i m'ha semblat que està ben escrit (i la modèstia ara ha marxat lluny!!).

Santa setmana de somnis...

Vora el mar i embriagada de la màgica llum del foc, he somiat...

La imaginació ha volat ben lluny, fins als horitzons irreals on descansen els vells i els bells anhels. Anhels que han retornat de la mà de l'avorriment i amb la intenció de trobar un forat per on escapolir-se, abandonar l'eteri i fer-se un lloc al món real, o fictici almenys. Els he escrit en format d'història. He reinventat aquella imatgeria del meu arrauxat cervell dels instants de tempesta i rebombori emocional. Són històries que brollen de l'inconscient més conscient del meu ésser, en un moment d'elevada taxa d'espiritualitat i profunda salvatgia emocional. I tota jo embriagada de la música que omple els racons d'un estat agònic i de l'escalfor d'un foc, que a voltes m'ha semblat l'infern.

Navegant en aquest mar estrany he abocat en un paper l'angoixa, el desig, la ràbia, la felicitat de la meva realitat actual, amanida d'invenció per no mostrar-me tant i no descobrir el meu secret, que és meu i per això me'l reservo.

P.S: Potser algun dia podré compartir-les, així ho espero...

per a totes les dones... perquè no "empal·lideixin sota l'ombra de la reflexió"

2007-03-08T20:59:00.000+01:00

"Ser o no ser, aquest és el dilema:
és més noble sofrir calladament
les fletxes i els embats d'una Fortuna indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d'adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...
I si dormint s'esborren tots els mals del cor
i els mil estigmes naturals heretats per la carn,
quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir... dormir... i potser somiar...
Sí, aquest és l'obstacle: no saber
quins somnis acompanyaran el son etern,
un cop alliberats d'aquesta pell mortal,
és el que ens frena i fa que concedim
tan llarga vida a les calamitats.
Per què aguantem, si no, l'escarni d'aquests temps,
el jou dels opressors, el greuge dels superbs,
l'amor burlat, la lentitud de la justícia,
l'orgull de qui té un càrrec o el desdeny
dels ineptes pel mèrit pacient,
quan un mateix pot liquidar els seus comptes
amb una simple daga? Qui arrossegaria
el pes d'aquest bagatge tan feixuc
tota una vida de suors i planys,
si no fos que el temor d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquell país inexplorat del qual
no torna mai cap viatger, confon la voluntat
i fa que preferim mals coneguts
a fugir cap a uns altres que desconeixem?
I així la consciència ens fa covards a tots,
els colors naturals del nostre impuls
empal·lideixen sota l'ombra de la reflexió..."

(fragment extret de Hamlet de William Shakespeare)

Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot!

2007-03-02T12:33:00.000+01:00

ACTOR O ESPECTADOR?

tu tries què vols... surts a escena i improvises una actuació, o et quedes assegut a la butaca i observes la vida des del marge?

jo he triat sovint l'espectació, volia aprendre'm el paper de memòria abans d'actuar... però hi ha coses que no es poden preparar. La vida ens sorprèn minut a minut i no vull seguir esperant, esperant... esperant què?
l'escenari és nostre, que s'obri el teló, l'espectacle ha de continuar!!!

s'ha acabat pensar!!!

jo trio arriscar...

una escena de teatre...

2007-02-22T21:10:00.000+01:00

Em sembla que he trepitjat la pedra boja... cada cop que surto al carrer espero trobar-te i em sembla que et veig entre la gent, però no... és només la meva imaginació que juga amb mi!
I quan arribo a casa et penso i invento una escena per a nosaltres dos... una escena on em mires i et miro i així sento les pessigolles... però només és teatre!
I si avui et trobés pel carrer... voldria saber que em mires de veritat!!!

Ai la pedra boja!!

som-hi!

2007-02-10T21:55:00.000+01:00

Els ametllers ja han començat a florir!!!

Ja es respira un aire nou...
S'acaba el fred, s'acaben els exàmens
i jo començaré a ser una persona nova!