14/12/08

somiant...



i el bes de l'Amor despertà l'Ànima del somni trist...


*

23/11/08

contra mundum...

rara
Que és en molt petit nombre.

Molt poc freqüent.
No gens comú, extraordinari.
Que actua d’una manera anòmala, fora d’allò que hom considera normal i assenyat.
Que fa rabioles, malcriadeses.
No dens.

estranya
Que és d’una altra família, d’un altre país, etc.
Que no té relació amb algú.
Que no és conegut d’algú.
Que no té part en una cosa.
Introduït accidentalment en l’organisme.
Que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració.
Estranger, foraster.
Crisantem

15/11/08

contra mundum

*

un pensament fugaç, una imatge amable, un somriure als llavis... l'anhel d'un petó distret. Sense pensar-hi massa el batec del cor s'accelera i la pell, sensible a l'instant, s'eriça. El frec tímid de les mans que temen anar més enllà...
...i del fons de tot de les entranyes s'escapa un buf d'aire que es fa sentir arreu de la sala. Un sospir encantat, un missatge per dir, un entorn favorable i tot llest per triomfar.

Qui vulgui que escolti que jo tinc coses a dir!!!

Obre els teus ulls a les carícies i sent l'escalfor dels meus ulls. No m'ensenyis les urpes, que jo les vull cobrir de flors. No m'escupis paraules, regala'm cançons.

Demà al bosc els camins encara et duran a la clariana, aquella de les tres alzines. Des d'allà se senten les campanes i la seva música m'atrapa...
...ara em sembla que sento les ondulades notes d'una cançó violeta... si véns, ballaré per tu una dansa antiga que converteix l'energia del sol en màgica llum!

*
no és només un somni...

*

23/9/08

17/9/08

frenètic

el curs comença molt tranquil i m'avorreixo, necessito frenesia!

després d'un estiu plàcid i relaxat, em cal reviure el ritme del curs i apassionar-me amb tots els meus afers... amb vocació i devoció!

es desperta un nou curs, de moment tímid i senzill... les noves experiències esperen el seu moment i cal estar a l'aguait per viure-les de ple...

i es desperta amb ànsia de nous coneixements, anhels artístics i voluntat d'enriquiment cultural...

s'obren noves portes que de ben segur revelen horitzons diversos, que vull que m'enamorin, que m'exaltin i em sedueixin. Tot és a punt i jo tinc la clau!

****************************

Continua el cicle on tot retorna i tot canvia. Tot sembla nou quan tot està per fer, però una altra perspectiva és el que m'obre els ulls a un altre tipus de comprensió. Entenc i desentenc els mars que navego des del mateix color però des d'una altra llum, més sensata.

I aquesta llum em dóna pau! La tranquil·litat de sentir que la vida es recol·loca, que els horitzons es tornen més clars i la nitidesa de l'ambient fa més amable el passeig.

L'infatigable pas del temps però em treu la pressa, ara. Voldria aturar tants moments de cada dia per fer-los eterns a dintre del meu cor. I procuro no angoixar-me en les fites no acomplertes i segueixo perseguint-les amb el seny de l'anar fent.

Tot està per fer encara i, és ben clar... tot és possible!

20/7/08

un somriure... val més!


Sentir! Sent! Sento!

Emotiu, emociono, m'emociona!

riure, plorar, riure, riure, riure i plorar i riure i dormir i sentir!

Divertir! Em diverteixo!

Gràcia, pena, alegria, ràbia, límits, Amor!

Batibull!

descoberta, companyia, energia, tots a una, diferents estils...

calor, calor, calidesa, calor, humanitat...

jo, tu, nosaltres... tots...

water, I want water!

ok!

Sí, tu pots!

em dónes, us dono...

amics...

respiro, camino... sóc jo... actitud... sóc pallassa!

Sentiments, emocions, reflexions, un somriure per al món!

t'estimo!



27/6/08

un conte



Puck ha vingut a buscar-me aquesta tarda per anar a fer un tomb i xerrar una estona. Feia dies que no ens compartíem els secrets... Li he explicat tot!

Els últims mesos he tingut el magí ben distret i en companyia el pes de la vida és més lleuger.

Hem anat pel camí de la font, aquell que s'endinsa cap al bosquet de les tres alzines, de petita hi solia anar a sentir contes i olorar les flors. M'ha agradat tornar-hi, el passeig és agradable i els raigs de sol fan pampallugues entre les fulles dels arbres.

Mentre caminàvem Puck m'ha preguntat:

"Què hi ha de veritable en tot això que et qüestiones?"

M'he aturat un instant, no he sabut què respondre-li, però el meu cap ha començat a funcionar molt ràpid...

Puck m'ha mirat i s'ha posat a riure. Llavors m'ha dit:

"Pensar és creatiu, donar voltes és una tortura".

Té sempre l'habilitat de deixar-me sense paraules. Finalment li he proposat de seure una estona i berenar unes ametlles que hem collit de l'arbre.



15/5/08

i...

Quin tràfec aquests dies!

Tot es precipita i em cau al damunt el pes de la moral violentada!

Algú em va dir: "No ho faig perquè la meva moral no m'ho permet!"

Si posés en una balança les inquietuds del meu esperit i les "obligacions" que tinc no sé pas cap on es decantaria. Per una banda, tinc ganes de volar, sóc lliure i intuïtiva! Sóc lliure i intuïtiva!... (forma part de la meva teràpia repetir-me aquesta frase mentre respiro relaxadament i agareixo que la meva vida és dolça, encara que no m'ho cregui).

Però de debò sóc lliure?

El sistema em xucla i m'ofega, però és un cercleviciós del qual no puc sortir.

El meu esperit té un altre ritme, unes perspectives que tenen en compte la unitat de l'ésser, cos i ànima, on tot s'interelaciona i es depèn.
I viure coherentment i en pau amb mi mateixa i ser capaç de descobrir les petites coses. Coses que en realitat són molt grans, com el cantar dels ocells i el silenci del vent i la puresa de la pluja i l'olor de terra mullada i l'escalfor del sol i la llum de la lluna.

Però el tedi ens domina!

I camines i camines i no arribes enlloc i fas i desfas... i produeixes i aproves, pagues, prems, consumeixes, suspens, gastes, condueixes, marques, encens, corres, obeeixes, t'aixeques, manes, mires, compres, concretes, signes, tanques, claves, calles, despenges, cliques, parles, comences, piques, entres, acabes, surts, domines, seus, comproves, tecleges, enguleixes.........

PERÒ NO CRIDES!

Badalla, allibera't i fes-te sentir!

Ets lliure i intuïtiva, ets lliure i intuïtiva, ets lliure i intuïtiva!!!!...

Gràcies!

5/4/08

Amazona de sa lluna

I quan va sortir el sol...

aquell sol solet primaveral, que ens fa veure les coses d'una altra manera, sense tensió, estimula els contrets a passejar-se pels carrers i ballar per les places i mirar el món amb els ulls delerosos d'amor.

I així cerquem la companyia i ens enamorem d'acordionistes que també toquen la gralla...
i així ens mena a seguir el ritme taló punta d'una dansa tradicional, que en rotllana dibuixa contorns simpàtics entre les parets il·luminades d'antigues cases senyorials de la ciutat.

I així olorem la dolçor d'una flor, que no fa estiu i amb les xancles tenim fred als peus, i la sentor del mar ja ens arriba i anhelem l'aigua que ens esquitxa el cos nu en aquella caleta de l'Empordà, on sembla que el temps s'atura i no pots fer més que relaxar-te en el seu paisatge.

I així ens convida a passar l'estona xerrant amb el company que hem descobert i escrivim al company que ha marxat lluny, a descobrir altres paisatges, i li expliquem com, de nou, aquí els arbres floreixen, com sempre, i enyorem el seu contacte després d'aquella abraçada fugissera d'un comiat sense remei i un t'estimo a cau d'orella.

I així vivim les nits que ja no són tan fredes i així sentim l'esperit, que alenat pels condiments d'una amanida variada s'encoratja amb noves olors de noves persones, que hem trobat pel camí que passa pel bell mig del bosc, allà on hi ha una caseta sota les tres alzines.

I així la lluna, en el seu estat d'esperança ens revela els designis d'un espai immens per pintar de carícies i petons i així, compartir tots aquests moments inspirats, amb un acròbata del temps i de la vida que fa malabars amb les paraules d'una llengua coneguda.

L'espectacle és a punt de començar... cavalca l'amazona de sa lluna aquesta terra coneguda i misteriosa alhora, que esclata de passió.

Bona primavera!

23/3/08

Somnis

"La realidad nunca pregunta qué hacer con los sueños."

Y nosotros soñamos y soñamos y soñamos... Aunque sepamos que sólo son sueños y que la realidad va por otro camino, nos sumergimos en lo mas profundo de nuestro ser y descubrimos ilusiones que, en el fondo, son las que nos hacen vivir.
A veces, incluso, cavamos tan hondo que luego nos cuesta volver a salir y nos metemos el gran piño, pero repetimos y así de ostia en ostia vamos aprendiendo. Aprendemos a entender, aprendemos a soñar, aprendemos a VIVIR.
La realidad nos envuelve con su dureza mientras nosotros anhelamos ternura. Esto nos duele por dentro: lloramos, gritamos y damos pataletas; pero nos resignamos. Aceptamos que la vida es así e intentamos, de vez en cuando, subir a la parra para soñar un ratito.

28-03-2001



Vaig escriure aquest text fa 7 anys. I no sé perquè el vaig escriure en castellà, però sempre m'ha agradat molt i m'ha semblat que està ben escrit (i la modèstia ara ha marxat lluny!!).



Santa setmana de somnis...


Vora el mar i embriagada de la màgica llum del foc, he somiat...


La imaginació ha volat ben lluny, fins als horitzons irreals on descansen els vells i els bells anhels. Anhels que han retornat de la mà de l'avorriment i amb la intenció de trobar un forat per on escapolir-se, abandonar l'eteri i fer-se un lloc al món real, o fictici almenys. Els he escrit en format d'història. He reinventat aquella imatgeria del meu arrauxat cervell dels instants de tempesta i rebombori emocional. Són històries que brollen de l'inconscient més conscient del meu ésser, en un moment d'elevada taxa d'espiritualitat i profunda salvatgia emocional. I tota jo embriagada de la música que omple els racons d'un estat agònic i de l'escalfor d'un foc, que a voltes m'ha semblat l'infern.

Navegant en aquest mar estrany he abocat en un paper l'angoixa, el desig, la ràbia, la felicitat de la meva realitat actual, amanida d'invenció per no mostrar-me tant i no descobrir el meu secret, que és meu i per això me'l reservo.


P.S: Potser algun dia podré compartir-les, així ho espero...