3/11/09

una història d'amor de fa uns quants anys...

Neguitosa, arribo a la classe, faig tard. Obro la porta i saludant tímidament sec al meu lloc. No és que tingui un lloc propi, però sempre sec allà. Els meus companys em miren burletes, de nou m’he adormit. De nou, m’he saltat les dues primeres classes, però ara no puc fallar, hi tinc massa interessos. He tingut sort, ell acaba d’arribar també i encara no han començat, tan sols ha tingut temps de treure els seus llibres de la maleta, aquella maleta sempre plena amb un munt de papers. A classe som pocs, ell se’n lamenta sovint i comenta que no fa gaire anys l’aula era plena de gent.

Un dia més comença la classe explicant-nos alguna peripècia que li ha succeït tot venint cap a la universitat. Trobo que potser no és gaire prudent conduint, però no seré jo qui li digui, segur que ja hi ha algú en la seva vida que l’adverteix, no ho sé, de fet no en sé res d’ell, però m’agrada. I és per això que arribo a les seves classes i és per això que hi arribo neguitosa. Em neguiteja saber què ens explicarà, com ho farà i si s’haurà fixat en mi. Entre els pocs que som, almenys haurà fet un cop d’ull. No fa gaire que ha començat el curs, però realment ens té a tots embadalits amb les seves converses, la seva capacitat de relacionar-ho tot amb tot. Li agrada parlar, això ja ho hem notat, i crec que a nosaltres ens agrada com parla. A mi també m’agrada. Me’l miro i de fet no és gaire agraciat físicament, però me’l torno a mirar i reconec que té un punt molt atractiu. Seran les ulleres, que el fan semblar més intel·lectual, serà aquesta manera descuidada de portar la camisa, oberta, mostrant la samarreta que duu a sota. El que no dubto gens és que l’olor que desprèn, dolça, però no pas embafadora, m’atrau fervorosament. Només entrar per la porta ja se sent i em convida a seguir-lo escoltant, perquè el que realment em crida l’atenció és la seva manera de parlar, decidit i convençut, sincer i sense recances, parla de qualsevol cosa i jo me l’escolto. I mentre em fixo en tots aquests seus detalls, que són l’únic que puc conèixer d’ell, m’adono que m’agrada. Un dia ens diu que fa teatre i que és dramaturg i ens aconsella d’anar veure la seva última producció. Hi anem. I la trobem interessant, ens agrada. A la propera classe li diem que hem anat a veure-la , se n’alegra i la comenta amb nosaltres, després continua la classe amb aquell posat irònic i divertit, parla de poesia i la llegeix amb delit d’un dels llibres que duu a la cartera. Les paraules floten en l’aire i l’ambient acollidor que s’ha creat em transporta a imaginar la meva història d’amor amb ell.

19/9/09

temps de paranoia

*

Sura un sol de llimona dins d'una tassa de te...
fora, els llamps cauen al mar i trenquen la foscor ennuvolada del cel
dzdzdzdzdzdzdzdzdzdzdz dzdzdz dzdzd dzdzdzdz
elèctric, elèctric, l'ambient és elèctric!
e adesso, tea time, tea time, tea time tea tin tin tin fa la cullereta a la tassa...

música de fons

un racó vora el mar obert
el sol als meus cabells
et busco i ja no hi ets
miro endavant
tot és massa ple
no em vull aturar
veig màgia a tot arreu
el temps va depressa
vaig cap a l'infinit
però em sento sola
no vull fugir plorant
tu vindràs em vindràs a buscar
no vull morir somiant
tu vindràs em vindràs a buscar
el sol als meus ulls
al vent els meus cabells
però no puc seguir
si no ets aquí
vull un amic
ooooh vull un amic
que em faci ser feliç
com ho era abans
el temps va depressa
vaig cap a l'infinit
però em sento sola
no vull fugir plorant
tu vindràs em vindràs a buscar
no vull morir somiant
tu vindràs em vindràs a buscar
sé que vindràs
sé que vindràs
sé que vindràs

(versió que canta Pastora de Wonderful Life de Black)


Els últims raigs de sol del dia encara cedien una mica de llum i contemplaven la vermellor del cel de ponent i el vol de les gavines, mentre prenien alè de nou. Un nou alè de mar.
Allà, asseguts a l'escullera, somniaven un futur diferent, esperaven descobrir la raó dels seus somnis. Aquella brisa suau i la sentor fina del mar els transportva a un món imprecís, un món que encara no coneixien gaire, però que sentien a prop. Tot estava per descobrir i havien acudit al mar per tornar a començar, per partir de zero. Sabien que mai estarien prou segurs de quin era el millor camí, però havien de seguir endavant. Caminar o córrer, però sense pressa. Ara tot serà diferent. Dins dels seus móns de dubtes i incomprensions van albirar la possibilitat d'un nou destí i, amb el crit de la gavina, van emprendre, de nou, el camí cap a casa.

*


20/2/09

25/1/09

foc

Encesa per una espurna juganera.

Un festeig intrèpid i directe, potser un pèl agosarat, em llança a l'aventura de dir tot el que penso sense pensar. I la redundància és vàlida si no penso que el fet de pensar massa em porta a pensar que no val el que dic i que m'equivoco de pensaments. Potser no hi penso i realment és un instint primari el que m'empeny.

Deixem l'intel·lecte doncs i aboquem totes les fantasies a l'olla dels desitjos... potser el moviment ondulant i relaxat del cos ens dugui a un nou espai més obert, més càlid i apassionat. El mal de cap s'esvaeix després de respirar profundament i sentir com l'aire omple tots els racons del cos i els purifica.

Completo la recepta amb un grapat de carícies, un polsim de petons i unes branquetes de farigola i romaní. Emplatarem amb un somriure i per postres abraçades...

Vols venir a sopar amb mi?

8/1/09

febre... i febre literària

deliri al meu cos... deliri de mots... sento la veu del poeta:

I tu, què vols?

Doncs jo sols vull
- ei, si pot ser -:

Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
- o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc de fort
i un poc de fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
- tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
- i un poc de vot.
i un poc de cant.
I un xic de vers.
i un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
i un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
i un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rés
- i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

i un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig' dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla?dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de vós.

Ei, si pot ser.


Tirallonga de monosíl·labs, Pere Quart

2/1/09

tendra és la nit

*

"Somriu, si el teu cor es trenca
somriu , si et fa mal quan batega
si el cel està fosc o està trist
ja ho veuràs
si somrius a través del mal
somriu veuràs com demà
el sol vindrà a brillar per tu.

la teva cara amb tanta llum
ens amaga la tristor
malgrat els ulls
siguin plens d'aigua amb sal
més que mai, has de riure més que mai
no et serveix plorar
veuràs la vida amb molta llum
si tu somrius..."


*
versió catalana de la cançó Smile de Charles Chaplin