rara
Que és en molt petit nombre.
Molt poc freqüent.
No gens comú, extraordinari.
Que actua d’una manera anòmala, fora d’allò que hom considera normal i assenyat.
Que fa rabioles, malcriadeses.
No dens.
estranya
Que és d’una altra família, d’un altre país, etc.
Que no té relació amb algú.
Que no és conegut d’algú.
Que no té part en una cosa.
Introduït accidentalment en l’organisme.
Que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració.
Estranger, foraster.
Crisantem
23/11/08
15/11/08
contra mundum
*
*
un pensament fugaç, una imatge amable, un somriure als llavis... l'anhel d'un petó distret. Sense pensar-hi massa el batec del cor s'accelera i la pell, sensible a l'instant, s'eriça. El frec tímid de les mans que temen anar més enllà...
...i del fons de tot de les entranyes s'escapa un buf d'aire que es fa sentir arreu de la sala. Un sospir encantat, un missatge per dir, un entorn favorable i tot llest per triomfar.
Qui vulgui que escolti que jo tinc coses a dir!!!
Obre els teus ulls a les carícies i sent l'escalfor dels meus ulls. No m'ensenyis les urpes, que jo les vull cobrir de flors. No m'escupis paraules, regala'm cançons.
Demà al bosc els camins encara et duran a la clariana, aquella de les tres alzines. Des d'allà se senten les campanes i la seva música m'atrapa...
...ara em sembla que sento les ondulades notes d'una cançó violeta... si véns, ballaré per tu una dansa antiga que converteix l'energia del sol en màgica llum!
*
no és només un somni...
...i del fons de tot de les entranyes s'escapa un buf d'aire que es fa sentir arreu de la sala. Un sospir encantat, un missatge per dir, un entorn favorable i tot llest per triomfar.
Qui vulgui que escolti que jo tinc coses a dir!!!
Obre els teus ulls a les carícies i sent l'escalfor dels meus ulls. No m'ensenyis les urpes, que jo les vull cobrir de flors. No m'escupis paraules, regala'm cançons.
Demà al bosc els camins encara et duran a la clariana, aquella de les tres alzines. Des d'allà se senten les campanes i la seva música m'atrapa...
...ara em sembla que sento les ondulades notes d'una cançó violeta... si véns, ballaré per tu una dansa antiga que converteix l'energia del sol en màgica llum!
*
no és només un somni...
*
23/9/08
17/9/08
frenètic
el curs comença molt tranquil i m'avorreixo, necessito frenesia!
després d'un estiu plàcid i relaxat, em cal reviure el ritme del curs i apassionar-me amb tots els meus afers... amb vocació i devoció!
es desperta un nou curs, de moment tímid i senzill... les noves experiències esperen el seu moment i cal estar a l'aguait per viure-les de ple...
i es desperta amb ànsia de nous coneixements, anhels artístics i voluntat d'enriquiment cultural...
s'obren noves portes que de ben segur revelen horitzons diversos, que vull que m'enamorin, que m'exaltin i em sedueixin. Tot és a punt i jo tinc la clau!
****************************
Continua el cicle on tot retorna i tot canvia. Tot sembla nou quan tot està per fer, però una altra perspectiva és el que m'obre els ulls a un altre tipus de comprensió. Entenc i desentenc els mars que navego des del mateix color però des d'una altra llum, més sensata.
I aquesta llum em dóna pau! La tranquil·litat de sentir que la vida es recol·loca, que els horitzons es tornen més clars i la nitidesa de l'ambient fa més amable el passeig.
L'infatigable pas del temps però em treu la pressa, ara. Voldria aturar tants moments de cada dia per fer-los eterns a dintre del meu cor. I procuro no angoixar-me en les fites no acomplertes i segueixo perseguint-les amb el seny de l'anar fent.
Tot està per fer encara i, és ben clar... tot és possible!
després d'un estiu plàcid i relaxat, em cal reviure el ritme del curs i apassionar-me amb tots els meus afers... amb vocació i devoció!
es desperta un nou curs, de moment tímid i senzill... les noves experiències esperen el seu moment i cal estar a l'aguait per viure-les de ple...
i es desperta amb ànsia de nous coneixements, anhels artístics i voluntat d'enriquiment cultural...
s'obren noves portes que de ben segur revelen horitzons diversos, que vull que m'enamorin, que m'exaltin i em sedueixin. Tot és a punt i jo tinc la clau!
****************************
Continua el cicle on tot retorna i tot canvia. Tot sembla nou quan tot està per fer, però una altra perspectiva és el que m'obre els ulls a un altre tipus de comprensió. Entenc i desentenc els mars que navego des del mateix color però des d'una altra llum, més sensata.
I aquesta llum em dóna pau! La tranquil·litat de sentir que la vida es recol·loca, que els horitzons es tornen més clars i la nitidesa de l'ambient fa més amable el passeig.
L'infatigable pas del temps però em treu la pressa, ara. Voldria aturar tants moments de cada dia per fer-los eterns a dintre del meu cor. I procuro no angoixar-me en les fites no acomplertes i segueixo perseguint-les amb el seny de l'anar fent.
Tot està per fer encara i, és ben clar... tot és possible!
20/7/08
un somriure... val més!
Sentir! Sent! Sento!
Emotiu, emociono, m'emociona!
riure, plorar, riure, riure, riure i plorar i riure i dormir i sentir!
Divertir! Em diverteixo!
Gràcia, pena, alegria, ràbia, límits, Amor!
Batibull!
descoberta, companyia, energia, tots a una, diferents estils...
calor, calor, calidesa, calor, humanitat...
jo, tu, nosaltres... tots...
water, I want water!
ok!
Sí, tu pots!
em dónes, us dono...
amics...
respiro, camino... sóc jo... actitud... sóc pallassa!
Sentiments, emocions, reflexions, un somriure per al món!
t'estimo!
27/6/08
un conte
Puck ha vingut a buscar-me aquesta tarda per anar a fer un tomb i xerrar una estona. Feia dies que no ens compartíem els secrets... Li he explicat tot!
Els últims mesos he tingut el magí ben distret i en companyia el pes de la vida és més lleuger.
Hem anat pel camí de la font, aquell que s'endinsa cap al bosquet de les tres alzines, de petita hi solia anar a sentir contes i olorar les flors. M'ha agradat tornar-hi, el passeig és agradable i els raigs de sol fan pampallugues entre les fulles dels arbres.
Mentre caminàvem Puck m'ha preguntat:
"Què hi ha de veritable en tot això que et qüestiones?"
M'he aturat un instant, no he sabut què respondre-li, però el meu cap ha començat a funcionar molt ràpid...
Puck m'ha mirat i s'ha posat a riure. Llavors m'ha dit:
"Pensar és creatiu, donar voltes és una tortura".
Té sempre l'habilitat de deixar-me sense paraules. Finalment li he proposat de seure una estona i berenar unes ametlles que hem collit de l'arbre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)