Em sembla que he trepitjat la pedra boja... cada cop que surto al carrer espero trobar-te i em sembla que et veig entre la gent, però no... és només la meva imaginació que juga amb mi!
I quan arribo a casa et penso i invento una escena per a nosaltres dos... una escena on em mires i et miro i així sento les pessigolles... però només és teatre!
I si avui et trobés pel carrer... voldria saber que em mires de veritat!!!
Ai la pedra boja!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada