Quin tràfec aquests dies!
Tot es precipita i em cau al damunt el pes de la moral violentada!
Algú em va dir: "No ho faig perquè la meva moral no m'ho permet!"
Si posés en una balança les inquietuds del meu esperit i les "obligacions" que tinc no sé pas cap on es decantaria. Per una banda, tinc ganes de volar, sóc lliure i intuïtiva! Sóc lliure i intuïtiva!... (forma part de la meva teràpia repetir-me aquesta frase mentre respiro relaxadament i agareixo que la meva vida és dolça, encara que no m'ho cregui).
Però de debò sóc lliure?
El sistema em xucla i m'ofega, però és un cercleviciós del qual no puc sortir.
El meu esperit té un altre ritme, unes perspectives que tenen en compte la unitat de l'ésser, cos i ànima, on tot s'interelaciona i es depèn.
I viure coherentment i en pau amb mi mateixa i ser capaç de descobrir les petites coses. Coses que en realitat són molt grans, com el cantar dels ocells i el silenci del vent i la puresa de la pluja i l'olor de terra mullada i l'escalfor del sol i la llum de la lluna.
Però el tedi ens domina!
I camines i camines i no arribes enlloc i fas i desfas... i produeixes i aproves, pagues, prems, consumeixes, suspens, gastes, condueixes, marques, encens, corres, obeeixes, t'aixeques, manes, mires, compres, concretes, signes, tanques, claves, calles, despenges, cliques, parles, comences, piques, entres, acabes, surts, domines, seus, comproves, tecleges, enguleixes.........
PERÒ NO CRIDES!
Badalla, allibera't i fes-te sentir!
Ets lliure i intuïtiva, ets lliure i intuïtiva, ets lliure i intuïtiva!!!!...
Gràcies!