23/11/08

contra mundum...

rara
Que és en molt petit nombre.

Molt poc freqüent.
No gens comú, extraordinari.
Que actua d’una manera anòmala, fora d’allò que hom considera normal i assenyat.
Que fa rabioles, malcriadeses.
No dens.

estranya
Que és d’una altra família, d’un altre país, etc.
Que no té relació amb algú.
Que no és conegut d’algú.
Que no té part en una cosa.
Introduït accidentalment en l’organisme.
Que ofereix quelcom d’extraordinari, d’inacostumat, d’inexplicable, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració.
Estranger, foraster.
Crisantem

15/11/08

contra mundum

*

un pensament fugaç, una imatge amable, un somriure als llavis... l'anhel d'un petó distret. Sense pensar-hi massa el batec del cor s'accelera i la pell, sensible a l'instant, s'eriça. El frec tímid de les mans que temen anar més enllà...
...i del fons de tot de les entranyes s'escapa un buf d'aire que es fa sentir arreu de la sala. Un sospir encantat, un missatge per dir, un entorn favorable i tot llest per triomfar.

Qui vulgui que escolti que jo tinc coses a dir!!!

Obre els teus ulls a les carícies i sent l'escalfor dels meus ulls. No m'ensenyis les urpes, que jo les vull cobrir de flors. No m'escupis paraules, regala'm cançons.

Demà al bosc els camins encara et duran a la clariana, aquella de les tres alzines. Des d'allà se senten les campanes i la seva música m'atrapa...
...ara em sembla que sento les ondulades notes d'una cançó violeta... si véns, ballaré per tu una dansa antiga que converteix l'energia del sol en màgica llum!

*
no és només un somni...

*