Amazona de sa lluna

I quan va sortir el sol...

aquell sol solet primaveral, que ens fa veure les coses d'una altra manera, sense tensió, estimula els contrets a passejar-se pels carrers i ballar per les places i mirar el món amb els ulls delerosos d'amor.

I així cerquem la companyia i ens enamorem d'acordionistes que també toquen la gralla...
i així ens mena a seguir el ritme taló punta d'una dansa tradicional, que en rotllana dibuixa contorns simpàtics entre les parets il·luminades d'antigues cases senyorials de la ciutat.

I així olorem la dolçor d'una flor, que no fa estiu i amb les xancles tenim fred als peus, i la sentor del mar ja ens arriba i anhelem l'aigua que ens esquitxa el cos nu en aquella caleta de l'Empordà, on sembla que el temps s'atura i no pots fer més que relaxar-te en el seu paisatge.

I així ens convida a passar l'estona xerrant amb el company que hem descobert i escrivim al company que ha marxat lluny, a descobrir altres paisatges, i li expliquem com, de nou, aquí els arbres floreixen, com sempre, i enyorem el seu contacte després d'aquella abraçada fugissera d'un comiat sense remei i un t'estimo a cau d'orella.

I així vivim les nits que ja no són tan fredes i així sentim l'esperit, que alenat pels condiments d'una amanida variada s'encoratja amb noves olors de noves persones, que hem trobat pel camí que passa pel bell mig del bosc, allà on hi ha una caseta sota les tres alzines.

I així la lluna, en el seu estat d'esperança ens revela els designis d'un espai immens per pintar de carícies i petons i així, compartir tots aquests moments inspirats, amb un acròbata del temps i de la vida que fa malabars amb les paraules d'una llengua coneguda.

L'espectacle és a punt de començar... cavalca l'amazona de sa lluna aquesta terra coneguda i misteriosa alhora, que esclata de passió.

Bona primavera!