foc

Encesa per una espurna juganera.

Un festeig intrèpid i directe, potser un pèl agosarat, em llança a l'aventura de dir tot el que penso sense pensar. I la redundància és vàlida si no penso que el fet de pensar massa em porta a pensar que no val el que dic i que m'equivoco de pensaments. Potser no hi penso i realment és un instint primari el que m'empeny.

Deixem l'intel·lecte doncs i aboquem totes les fantasies a l'olla dels desitjos... potser el moviment ondulant i relaxat del cos ens dugui a un nou espai més obert, més càlid i apassionat. El mal de cap s'esvaeix després de respirar profundament i sentir com l'aire omple tots els racons del cos i els purifica.

Completo la recepta amb un grapat de carícies, un polsim de petons i unes branquetes de farigola i romaní. Emplatarem amb un somriure i per postres abraçades...

Vols venir a sopar amb mi?