Puck ha vingut a buscar-me aquesta tarda per anar a fer un tomb i xerrar una estona. Feia dies que no ens compartíem els secrets... Li he explicat tot!
Els últims mesos he tingut el magí ben distret i en companyia el pes de la vida és més lleuger.
Hem anat pel camí de la font, aquell que s'endinsa cap al bosquet de les tres alzines, de petita hi solia anar a sentir contes i olorar les flors. M'ha agradat tornar-hi, el passeig és agradable i els raigs de sol fan pampallugues entre les fulles dels arbres.
Mentre caminàvem Puck m'ha preguntat:
"Què hi ha de veritable en tot això que et qüestiones?"
M'he aturat un instant, no he sabut què respondre-li, però el meu cap ha començat a funcionar molt ràpid...
Puck m'ha mirat i s'ha posat a riure. Llavors m'ha dit:
"Pensar és creatiu, donar voltes és una tortura".
Té sempre l'habilitat de deixar-me sense paraules. Finalment li he proposat de seure una estona i berenar unes ametlles que hem collit de l'arbre.
2 comentaris:
Caram! Aquesta frase és per a meditar-la molt i molt.
Pensar és creatiu, donar voltes és una tortura...
Per què a vegades ens torturem? Au, passeu-me unes ametlletes d'aquestes tan bones ;-)
Estic totalment d'acord amb el comentari de l'Assumpta! Jaja!
Jo també vull ametlles!
Publica un comentari a l'entrada