frenètic

el curs comença molt tranquil i m'avorreixo, necessito frenesia!

després d'un estiu plàcid i relaxat, em cal reviure el ritme del curs i apassionar-me amb tots els meus afers... amb vocació i devoció!

es desperta un nou curs, de moment tímid i senzill... les noves experiències esperen el seu moment i cal estar a l'aguait per viure-les de ple...

i es desperta amb ànsia de nous coneixements, anhels artístics i voluntat d'enriquiment cultural...

s'obren noves portes que de ben segur revelen horitzons diversos, que vull que m'enamorin, que m'exaltin i em sedueixin. Tot és a punt i jo tinc la clau!

****************************

Continua el cicle on tot retorna i tot canvia. Tot sembla nou quan tot està per fer, però una altra perspectiva és el que m'obre els ulls a un altre tipus de comprensió. Entenc i desentenc els mars que navego des del mateix color però des d'una altra llum, més sensata.

I aquesta llum em dóna pau! La tranquil·litat de sentir que la vida es recol·loca, que els horitzons es tornen més clars i la nitidesa de l'ambient fa més amable el passeig.

L'infatigable pas del temps però em treu la pressa, ara. Voldria aturar tants moments de cada dia per fer-los eterns a dintre del meu cor. I procuro no angoixar-me en les fites no acomplertes i segueixo perseguint-les amb el seny de l'anar fent.

Tot està per fer encara i, és ben clar... tot és possible!