Somnis

"La realidad nunca pregunta qué hacer con los sueños."

Y nosotros soñamos y soñamos y soñamos... Aunque sepamos que sólo son sueños y que la realidad va por otro camino, nos sumergimos en lo mas profundo de nuestro ser y descubrimos ilusiones que, en el fondo, son las que nos hacen vivir.
A veces, incluso, cavamos tan hondo que luego nos cuesta volver a salir y nos metemos el gran piño, pero repetimos y así de ostia en ostia vamos aprendiendo. Aprendemos a entender, aprendemos a soñar, aprendemos a VIVIR.
La realidad nos envuelve con su dureza mientras nosotros anhelamos ternura. Esto nos duele por dentro: lloramos, gritamos y damos pataletas; pero nos resignamos. Aceptamos que la vida es así e intentamos, de vez en cuando, subir a la parra para soñar un ratito.

28-03-2001

Vaig escriure aquest text fa 7 anys. I no sé perquè el vaig escriure en castellà, però sempre m'ha agradat molt i m'ha semblat que està ben escrit (i la modèstia ara ha marxat lluny!!).

Santa setmana de somnis...

Vora el mar i embriagada de la màgica llum del foc, he somiat...

La imaginació ha volat ben lluny, fins als horitzons irreals on descansen els vells i els bells anhels. Anhels que han retornat de la mà de l'avorriment i amb la intenció de trobar un forat per on escapolir-se, abandonar l'eteri i fer-se un lloc al món real, o fictici almenys. Els he escrit en format d'història. He reinventat aquella imatgeria del meu arrauxat cervell dels instants de tempesta i rebombori emocional. Són històries que brollen de l'inconscient més conscient del meu ésser, en un moment d'elevada taxa d'espiritualitat i profunda salvatgia emocional. I tota jo embriagada de la música que omple els racons d'un estat agònic i de l'escalfor d'un foc, que a voltes m'ha semblat l'infern.

Navegant en aquest mar estrany he abocat en un paper l'angoixa, el desig, la ràbia, la felicitat de la meva realitat actual, amanida d'invenció per no mostrar-me tant i no descobrir el meu secret, que és meu i per això me'l reservo.

P.S: Potser algun dia podré compartir-les, així ho espero...