15/5/08

i...

Quin tràfec aquests dies!

Tot es precipita i em cau al damunt el pes de la moral violentada!

Algú em va dir: "No ho faig perquè la meva moral no m'ho permet!"

Si posés en una balança les inquietuds del meu esperit i les "obligacions" que tinc no sé pas cap on es decantaria. Per una banda, tinc ganes de volar, sóc lliure i intuïtiva! Sóc lliure i intuïtiva!... (forma part de la meva teràpia repetir-me aquesta frase mentre respiro relaxadament i agareixo que la meva vida és dolça, encara que no m'ho cregui).

Però de debò sóc lliure?

El sistema em xucla i m'ofega, però és un cercleviciós del qual no puc sortir.

El meu esperit té un altre ritme, unes perspectives que tenen en compte la unitat de l'ésser, cos i ànima, on tot s'interelaciona i es depèn.
I viure coherentment i en pau amb mi mateixa i ser capaç de descobrir les petites coses. Coses que en realitat són molt grans, com el cantar dels ocells i el silenci del vent i la puresa de la pluja i l'olor de terra mullada i l'escalfor del sol i la llum de la lluna.

Però el tedi ens domina!

I camines i camines i no arribes enlloc i fas i desfas... i produeixes i aproves, pagues, prems, consumeixes, suspens, gastes, condueixes, marques, encens, corres, obeeixes, t'aixeques, manes, mires, compres, concretes, signes, tanques, claves, calles, despenges, cliques, parles, comences, piques, entres, acabes, surts, domines, seus, comproves, tecleges, enguleixes.........

PERÒ NO CRIDES!

Badalla, allibera't i fes-te sentir!

Ets lliure i intuïtiva, ets lliure i intuïtiva, ets lliure i intuïtiva!!!!...

Gràcies!

5 comentaris:

Poniegu ha dit...

Ei Alba!
Quina passada! Encara no t'havia fet cap comentari perquè no havia tingut temps de seure amb calma a llegir-te. Penso que hi ha tantes coses en aquests escrit que compartim que inevitablement em transporta a les passejades pels carrers de Sant Cugat, de camí a casa teva, anant a berenar i també per Suïssa... tantes petites coses compartides i tantes llunes viscudes (i el soroll dels teus badalls!).
Endavant!

Anònim ha dit...

WAPA, per mantenir l'interès dels teus lectors habituals has de renovar més sovint...Primer m'ho mirava sovint però com que sempre hi havia el text de l'acordionista... Bé, ara t'he enllaçat al meu fotolog, així que estaràs més vigilada! Et vas perdre el divendres passat, ens inventàvem coreografies i la gent ens imitava pensant que sabíem com s'havia de ballar allò!! JAJA pobres descgraciats.

eloi ha dit...

Hola Alba!, aviat farà un anyet d'aquelles rutes de la Kelly Famly, oi? Una abaraçada.
per cert... jo sóc lliure i "analític"... em puc salvar? (jejeje)
molts ànims amb el que duguis entre mans

àlex ha dit...

ei Alba!!!

CRIDA si fa falta!!!sigues lliure i deslliga't, si realment et sents així...jo he trobat la meva llibertat.

Anònim ha dit...

El tedi és la pitjor cosa que et pot passar a la vida en tots els espectes. Només depèn de tu si te'n vols deslliurar i si no vols seguir la vida que se suposa que hem de tenir. És un tòpic una mica reutilitzat però viu la vida, que ningú prengui les desicions per tu, que al final del camí miris enrere i pensis que a valgut la pena i que as estat lliure.

carpe diem

P.D.: perdona les faltes que hi pugui haber. ^^