temps de paranoia

*

Sura un sol de llimona dins d'una tassa de te...
fora, els llamps cauen al mar i trenquen la foscor ennuvolada del cel
dzdzdzdzdzdzdzdzdzdzdz dzdzdz dzdzd dzdzdzdz
elèctric, elèctric, l'ambient és elèctric!
e adesso, tea time, tea time, tea time tea tin tin tin fa la cullereta a la tassa...

música de fons

un racó vora el mar obert
el sol als meus cabells
et busco i ja no hi ets
miro endavant
tot és massa ple
no em vull aturar
veig màgia a tot arreu
el temps va depressa
vaig cap a l'infinit
però em sento sola
no vull fugir plorant
tu vindràs em vindràs a buscar
no vull morir somiant
tu vindràs em vindràs a buscar
el sol als meus ulls
al vent els meus cabells
però no puc seguir
si no ets aquí
vull un amic
ooooh vull un amic
que em faci ser feliç
com ho era abans
el temps va depressa
vaig cap a l'infinit
però em sento sola
no vull fugir plorant
tu vindràs em vindràs a buscar
no vull morir somiant
tu vindràs em vindràs a buscar
sé que vindràs
sé que vindràs
sé que vindràs

(versió que canta Pastora de Wonderful Life de Black)

Els últims raigs de sol del dia encara cedien una mica de llum i contemplaven la vermellor del cel de ponent i el vol de les gavines, mentre prenien alè de nou. Un nou alè de mar.
Allà, asseguts a l'escullera, somniaven un futur diferent, esperaven descobrir la raó dels seus somnis. Aquella brisa suau i la sentor fina del mar els transportva a un món imprecís, un món que encara no coneixien gaire, però que sentien a prop. Tot estava per descobrir i havien acudit al mar per tornar a començar, per partir de zero. Sabien que mai estarien prou segurs de quin era el millor camí, però havien de seguir endavant. Caminar o córrer, però sense pressa. Ara tot serà diferent. Dins dels seus móns de dubtes i incomprensions van albirar la possibilitat d'un nou destí i, amb el crit de la gavina, van emprendre, de nou, el camí cap a casa.

*